Tarde de noviembre en Cardedeu.
Por allí discurre un torrente El Llibre donde en días de lluvia baja alegre, encauzando las aguas hacia el Mogent.
He visto sus aguas peleonas bajando con alegría y frescura, me ha encantado el sonido de su velocidad formada por una sola unidad de agua ruidosa al rozar el aire y la tierra. Quizás sea su protesta por sentirse recogida y obligada, o quizás risas por sentirse aguas juntas.
Supongo que en los días de la guerra civil no habría muchas personas destinadas en este aeródromo, de ahí lo pequeño del refugio.A su alrededor aún hay parte de lo que parecen las trincheras.
Este aeródromo era el número 324 y era la base de G-23 aunque en otro lugar leo el 28 del bando republicano y también de "los Chatos"aviones que defendían Barcelona. Era un polígono de 1 km de longitud por 600 metros de anchura. parece ser que había mas de un refugio, un comedor de tropa, una Masía Cuartel y un Chalet que hacía de caseta del informador.
Otro día buscaré el chalet y la Masía.
Casi toda la información procede de David Gesalí y tiene publicado un libro: Delfín que habla de tipos de aviones, batallas etc. Habrá que leérselo.
Aquí tienes un vídeo del aeródromo de Els Monjos, muy similar a lo que fué Cardedeu.
En el aparecen los aviones Chatos igual que los de la escuadrilla de Cardedeu.
L’aeròdrom de Cardedeu-Vilamajor
L’aeròdrom militar de Cardedeu es construeix en uns terrenys diferents
dels històrics del camp de les Pinedes. Per a les necessitats
militars aquell petit terreny de vol és totalment inapropiat i es trienuns camps de conreu situats per sobre de la carretera de Sant Celoni,
a la zona oest del torrent del Fou, en terrenys de Cardedeu,
Vilamajor i Llinars. El camp de vol consisteix en dues pistes d’uns
900 metres que des del nord s’obren en un angle de 30º cap al
sud. Com a caserna, les forces aèries republicanes requisen els
masos de can Jofre i de can Morató, i justament entre aquests dosconstrueixen el refugi antiaeri de la caserna, que pertany a una
tipologia completament diferent del de la Garriga. En aquest cas,
és un refugi de galeria i pou, al qual s’accedeix per dues casetes
situades entre els dos masos, que donen pas a un vestíbul i a una
escala de cargol que, descendint, s’endinsa a la terra uns 15 metres
per donar pas a una llarga galeria que va en direcció al torrent del
Fou, on té la sortida. L’aeròdrom disposa de sis refugis elementals,
tots els quals es conserven, malgrat que en diferent estat (algun
està colgat i altres s’han transformat en celler dins d’una finca
particular). Complementen les instal·lacions, un barracó a l’extrem
nord-oest del camp, que servia de polvorí, i una barraqueta que
era la caseta de l’informador: la torre de control on s’anotaven
les entrades i sortides dels avions, i el lloc on s’estava el personal
de vol de guàrdia esperant les alarmes. Actualment els barracons
han desaparegut, però la resta d’elements hi és present. A part,
la preservació de l’espai com a espai agrícola fa que la visual de
la pista es mantingui i que un passeig per la zona sigui més que
recomanable.
El camp de Cardedeu-Vilamajor
El camp de Cardedeu es construeix durant la primavera de 1938
i entra en funcionament a final d’abril del mateix any. La seva
història està fortament vinculada a la unitat que a partir d’aquest
moment hi serà destinada. És una història peculiar que tractarem
de resumir.
L’any 1937 els agents de la República que són als Estats Units per
tal de comprar armes entren en contacte amb diferents empreses
aeronàutiques. Una d’aquestes empreses, la Grumman, vol vendreavions a la República, però les lleis americanes impedeixen assortir
d’armes països en guerra; per tant, les dues parts decideixen portar
la fabricació de l’avió a Canadà. Mentre es duu a terme la recollida
de materials per a la fabricació de l’avió Grumman CC&F G-23, leslleis canadenques en relació amb el conflicte d’Espanya canvien i,
finalment, es prohibeix l’exportació.
L’any 1938 els agents republicans fingeixen una petició d’avions
del govern turc i l’empresa canadenca, coneixent perfectament
que es tracta d’una tapadora, ven els avions, perquè el que volen
és fabricar. La República compra 50 avions, dels quals finalmentnomés en pot rebre 34, perquè el darrer enviament és sorprès
per les autoritats canadenques carregat dins d’un vaixell i, quan
s’assabenten que és per a la República espanyola, el fan desembarcar.
Els 34 avions entren a Espanya per la frontera francesa un
cop desembarcats a l’Havre, i es muntaran a Vic.
14
Un cop totes les unitats de Grumman estan muntades, són enviades
a Cardedeu, on es crearà una nova unitat aèria independent: elgrup 28, que tindrà dues esquadrilles en aquest camp.
El Grumman G-23 Delfín és un avió biplà, biplaça, amb tren d’aterratge
retràctil i altres novetats, però malgrat que és un bon avió, és
ja relativament antiquat. La seva càrrega de bombes és poca, però
és àgil i s’espera que sigui un bombarder lleuger que pugui anar al
front tot sol, sense escorta! Amb aquests avions decideixen crear
una unitat independent que projecti ràpidament la força al lloc onse’ls demani, allí on l’enemic trenqui el front. Més enllà de l’avió
en si, la unitat és famosa per dues coses: una és que els avions
són americans i per primera vegada la República compta amb una
unitat de vol equipada plenament amb avions procedents d’una
potència democràtica. Això políticament fa il·lusió. L’altre fet és
que el comandament del grup és el famós capità La Calle, heroide la defensa de Madrid. Aquest dos fets propiciaran la visita de
nombroses autoritats a Cardedeu durant el mes de juny de 1938
per tal de veure les evolucions de la unitat en el seu procés de
cohesió; entre altres visites, rep la del president de la Generalitat,
Lluís Companys.
A finals de juny, la primera esquadrilla és enviada a la zona centre,
on combat en la defensa de la ciutat de València, al front d’Extremadura
i, finalment, per protegir la base naval de Cartagena contra
les incursions dels avions de Mallorca, i participa activament en
uns fets molt desconeguts: l’intent de desembarcament nacional
a Cartagena el març de 1939.
La segona esquadrilla vincularà la seva vida operativa a Cardedeu.
Es desplaçarà cap al front o bé a vigilar l’estratègic pont de Colerai Port de la Selva, basada a Figueres; marxarà a bombardejar el
front de Balaguer des d’Igualada, però sempre tornarà a la seva
base de Cardedeu.
Finalment cal dir que aquests avions són els únics aparells que
donen protecció a les tropes republicanes els primers dies de
l’ofensiva de l’Ebre, atès que tota l’aviació republicana està frenant
l’avançada cap a València.
A la retirada, el final dels avions de la unitat de Cardedeu es produeix
els dies 5 i 6 de febrer de 1939 als aeròdroms de Figueres i
Vilajuïga, en ser metrallats a terra pels avions nacionals.
13
GESALÍ, D. i IÑIGUEZ, D. (2009): Op. cit. S’hi recull detalladament la història de la unitat. Si bé no hi ha més
llibres sobre la unitat, hi ha multitud d’escrits recomanables sobre el final de la unitat, un dels casos més tràgics
de la guerra aèria, entre els quals destaquen: GARCÍA, B. (1983): «Recuerdo póstumo al amigo y compañero de
escuadrilla Luis Villalvilla, de la segunda escuadrilla del Grupo 30 de Natachas”».
Butlletí de l’Associació de Pilots
de la República
ADAR; MADARIAGA, R. (2005): «Apuntes para la historia de los Natachas». Aeroplano, 23. HICA;
PLA, J. (2000): «El último combate de los Natachas en Cataluña».
Aeroplano, 18. IHCA; LARRAZABAL, J. (1985):
«El dia más aciago de los Natachas».
Aeroplano, 3. IHCA 1985; GÓMEZ, J.: «Así fue y así sucedió». Butlletí Alas
Gloriosas
, 24. ADAR. I de publicació estrangera podem destacar EMILIANI, A.: «Giornata nera per i Natachas».
Revista
JP4 Areronautica. Itàlia.
14
Per ampliar el coneixement de les operacions d’aquesta unitat, la seva vida a Cardedeu o el procés de compra
dels avions, vegeu GESALÍ, D. (2005): Delfín, el avión Grumman G-23 en la guerra civil española. Ed. Escuadra
7. I referències a LA CALLE, A. (1973): Mitos y verdades. Ed. Oasis, Mèxic, i a LARIO, J. (1973):
Habla un aviador
de la República
. Ed. del Toro. Madrid
Textos de: 
David Gesalí i Barrera
Historiador
No hay comentarios:
Publicar un comentario